La Constitució Espanyola declara en el seu article primer la Igualtat com a valor superior del seu ordenament jurídic. El text constitucional conté, a més a més, altres referències concretes al respecte: per una banda l’article 14 reconeix la igualtat com un dret fonamental de tota la ciutadania en un sentit ampli ja que suposa el rebuig no sols a la discriminació entre els sexes, sinó també a la que s’origini pel naixement, raça, religió, ideologia i qualsevol altra condició; per altra banda l’article 9.2 estableix la responsabilitat dels poders públics en la garantia de la consecució efectiva d’aquesta igualtat; per últim, l’article 35.1 prohibeix qualsevol discriminació per raó de sexe en l’àmbit del treball. A través d’aquestes referències es pot veure el reconeixement, explícit en el primer cas y tàcit en el segon, de la igualtat formal entre els sexes. Al mateix temps, s’entreveu la idea de que el mer reconeixement de la igualtat no es suficient, ja que el mateix text es planteja la necessitat de remoure obstacles i promoure condicions per a fer-la efectiva. D’alguna manera, la pròpia Constitució planteja la contradicció de que la igualtat en el pla formal i legal, essent una condició imprescindible, no comporta les condicions estructurals necessàries per a la igualtat real i efectiva.