La Convenció sobre els Drets del Nen i de la Nena (CDN) del 1989, primer tractat internacional que reconeix els drets reproductius dels i de les adolescents, establí la confidencialitat dels serveis de salut sexual i reproductiva per a la població infantil i adolescent com un dret inalienable. Això inclou el dret a rebre consells sobre la salut sense consentiment dels pares, un fet vital en casos de violència i abús per part de pares i altres familiars, o els casos que impliquen desacords entre pares i fills pel que fa a l’accés del nen adolescent a l’educació i als serveis de salut sexual.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha assenyalat la privacitat i la confidencialitat com un dels eixos centrals dels serveis d’atenció en salut sexual i reproductiva (SSR) per a joves i adolescents. Ells i elles necessiten tenir la seguretat que la consulta es farà en condicions de privacitat i que posteriorment es respectarà la confidencialitat de les seves dades. Els i les joves no han de despullar-se o ser examinats/des en llocs visibles i si algú els espera fora de la consulta, no ha de poder escoltar el diagnòstic del metge. A la majoria de llocs la llei obliga a informar sobre agressions sexuals, accidents de tràfic o ferides de bala.
A l’Estat Espanyol:
Els darrers anys, realitats com les altes taxes d’embaràs i d’avortament en adolescents i la difusió de l’anticoncepció d’emergència han reactivat la polèmica al voltant de la privacitat i confidencialitat dels i les joves a l’hora de rebre atenció i prendre decisions en matèria de salut i drets sexuals i reproductius. Així, s’ha visualitzat la col·lisió entre el seu dret a rebre atenció en condicions de privacitat i confidencialitat i el dret a la tutela paterna, així com la dificultat de definir i demostrar el seu grau de maduresa.
Segons la Guia Sex Joven una investigació realitzada per la Federació de Planificació Familiar durant els anys 2003 i 2004, dels 169 recursos públics existents de sexualitat i anticoncepció per a joves de tot l’Estat espanyol, només el 25% compleixen els criteris d’idoneïtat establerts per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A quatre Comunitats Autònomes i 24 províncies no existeix cap recurs específic per a joves.
FONTS
Family Health International, Els serveis de salut i l’ètica 2001. vol 21, núm.2.
Fons de les Nacions Unides per a la INFÀNCIA (UNICEF),
Manual d’Implementació de la Convenció de Drets del Nen, 1998, pàg. 9.
Centre per als Drets Reproductius. Les adolescents i l’avortament, maig 1999.
Organització Mundial de la Salut (OMS), Departament d’Investigació sobre salut reproductiva, Serveis de salut acogedores para adolescents. Una agenda para el cambio. 2003.
MOLLMAN, Marianne (Investigadora per a les Amèriques, Divisió de Drets de la Dona). Human Rights Watch. Discriminen les dones vivint amb VIH a la República Dominicana, Carta als membres del Comitè CEDAW, 24 de maig del 2004.
Human Rights Watch, Informe “Una prova de desigualtat”:
Discriminació envers les dones vivint amb VIH a la República Dominicana, juliol del 2004.
Amnistia Internacional, Informe “Conflicte, ocupació i patriarcat: la doble càrrega que sofreixen les dones, maig del 2005.
LASLAZ, Robert, per a Population Reference Bureau. El tsunami a l’Oceà Índic: dificultats particulars a les que s’enfronten les dones supervivents, gener del 2005.
Federació de Planificació Familiar d’Espanya: Guia Sex Joven, recursos de sexualitat
i anticoncepció per a joves.
Jano on line, 6 de maig del 2005.
El País, 20 de maig del 2005.
El País, 17 de set. del 2005.
Diario Médico, 20 de set. del 2005. |
Tornar
DRET A LA PRIVACITAT.
