El dret a la planificació familiar dóna lloc al deure governamental de garantir a les persones igual accés a tota una varietat de mètodes anticonceptius i serveis de salut reproductiva, i a donar-los les informacions exactes sobre la salut sexual i reproductiva.
Una gamma completa de mètodes anticonceptius inclou: condons femenins i masculins, mètodes anticonceptius de barrera, anticonceptius hormonals, orals, implants, injeccions, dispositius intrauterins, esterilització masculina i femenina i anticoncepció d’emergència (AE). Els governs que obstaculitzin l’accés de la dona a les distintes alternatives de mètodes anticonceptius, ja sigui reglamentant de forma estricta, prohibint els mètodes anticonceptius i l’accés a la informació sobre aquests, o exigint l’autorització del cònjuge per a l’ús d’anticonceptius, estan violant el dret a la planificació familiar.
ANTICONCEPCIÓ D’EMERGÈNCIA
El concepte d’anticoncepció d’emergència denota la prevenció de l’embaràs després de tenir relaciones sexuals sense protecció. Les investigacions realitzades als darrers 30 anys han indicat que les píndoles anticonceptives d’emergència (dosis especials de píndoles anticonceptives ordinàries) són eficaces i no tenen contraindicacions mèdiques. “Les píndoles anticonceptives d’emergència no interrompen l’embaràs i, consegüentment, no són una forma d’avortament”. (Organització Mundial de la Salut, Anticoncepció d’Emergència, Guia per prestació de serveis, Ginebra, 1999).
COSTOS I BENEFICIS DE L’ÚS D’ANTICONCEPTIUS
Amb un cost aproximat de 6 milions d’euros anuals, actualment l’ús d’anticonceptius moderns preveu cada any:
 187 milions d’embarassos no desitjats.
60 milions deslliuraments no desitjats.
105 milions d’avortaments induïts.
2,7 milions de defuncions de menors d’un any.
215.000 defuncions causades per l’embaràs (incloses 79.000 causades per l’avortament realitzat en males condicions).
685.000 orfes que perden les seves mares per causes relacionades amb l’embaràs.
A molts països en desenvolupament i en transició, més de 135 milions de parelles no veuen ateses les seves necessitats per a una anticoncepció segura y eficaç, tot i el seu desig d’evitar o de regular temporalment futurs embarassos.
Hi ha aproximadament 201 milions de dones amb necessitats d’anticoncepció insatisfetes. Si es satisfessin aquestes necessitats, amb una despesa anual estimada en 3.900 milions de dòlars, s’evitarien cada any 52 milions d’embarassos, la meitat dels quals s’ajornarien, de conformitat amb els desitjos manifestats.
64 milions de dones estan utilitzant mètodes de planificació familiar menys fiables que els mètodes moderns. Entre un 9% i un 39% de les dones sexualment actives no tenen
cobertes les seves necessitats de planificació familiar. Cada any es registren uns 80 milions d’embarassos involuntaris o no desitjats, dels quals alguns es deuen a errades anticonceptives perquè no existeix cap mètode eficaç al 100%.
En cobrir les necessitats insatisfetes de serveis anticonceptius a països en desenvolupament s’evitarien cada any 52 milions d’embarassos involuntaris, fet que, al seu torn, salvaria més d’1,5 milions de vides i evitaria que 505.000 nens perderen les seves mares.
“Tots els països haurien d’adoptar mesures per satisfer les necessitats de planificació de la família de la seva població el més aviat possible, en qualsevol cas per a l’any 2015, i haurien de mirar de proporcionar l’accés universal a una gamma completa de mètodes segurs i fiables de planificació de la família i a serveis connexes de salut reproductiva que no estiguin legalment permesos. L’objectiu seria ajudar les parelles i els individus a assolir els seus objectius de procreació i donar-los totes les oportunitats d’exercir el seu dret a tenir fills per elecció”.
Programa d’Acció de la CIPD, paràgraf 7.16.
A l’Estat Espanyol:
La prestació de mètodes anticonceptius no està homologada al Sistema Nacional de Salut, fet que provoca una situació de greu desigualtat entre les diferents comunitats autònomes i fins i tot dins de les pròpies comunitats s’han detectat diferències en l’accés generalitzat i igualitari de les dones a l’anticoncepció.
Es calcula que a Espanya hi ha unes 800.000 dones amb risc d’embaràs no desitjat, ja sigui perquè no utilitzen mètodes anticonceptius, o perquè empren mesures de baixa eficàcia (mètodes naturals, per exemple).
El 23% dels joves espanyols d’entre 15 i 24 anys, manté conductes de risc.
Fons de Població de Nacions Unides (UNFPA), L’Estat de la població mundial 2004.
El Consens d’El Caire, deu anys després:
Població, salut reproductiva i accions mundials per eliminar la pobresa.
Nacions Unides, Programa d’Acció de la Conferència Mundial sobre Població i
Desenvolupament (El Caire, 1995).
Organització Mundial de la Salut, 57a l’Assemblea Mundial, Doc. A57/13 Informe
de la Secretaria de Salut Reproductiva.
Organització Mundial de la Salut, Recomanacions sobre pràctiques seleccionades per l’ús d’anticonceptius, Segona Edició, Ginebra.
Schering (2002). “Primera enquesta Schering sobre
sexualitat i anticoncepció a la joventut espanyola” IPD Fundació Schering Espanyola.
Equip Daphne. Madrid.
Schering (2003) IV Enquesta Schering sobre Anticoncepció a Espanya 2003.
Societat Espanyola de Contracepció (SEC) i la Federació de Planificació Familiar d’Espanya (FPFE), Llibre Blanc sobre la situació de l’Anticoncepció a Espanya, juny 2005.
Enquesta “Anticoncepció Segle XXI”, realitzada per l’Institut Gallup, 2005 |
Tornar
DRET A DECIDIR SI TENIR O NO TENIR FILLS.
