En aquestes conferències els governs de la comunitat internacional varen assumir els següents compromisos legislatius per a possibilitar la participació ciutadana en la presa de decisions relatives a la salut i els drets sexuals i reproductius:
 Assegurar la transparència, responsabilitat i bona administració a totes les institucions públiques, privades i internacionals, en els processos pressupostaris i en la prestació de serveis.
Establir mecanismes per donar suport i involucrar la societat civil, particularment les persones implicades en organitzacions de dones i joves, en el disseny, execució, valoració i avaluació de programes i polítiques a tots els nivells.
Establir sistemes de seguiment i avaluació dels serveis centrats en els usuaris per detectar, prevenir i controlar abusos per part dels proveïdors i, en definitiva, millorar la qualitat dels serveis.
Així mateix, els consensos i compromisos rubricats per la Plataforma d’Acció de Beijing (PAM) han estat una base fonamental a partir de la qual s’han aprovat lleis, implantat polítiques públiques i consolidat institucions destinades a eradicar la discriminació de gènere, promoure el reconeixement social del paper de les dones i garantir l’exercici dels Drets Humans.
La Plataforma d’Acció de Beijing és el document més complet produït en el marc d’una conferència de les Nacions Unides pel que fa als drets de les dones, perquè incorpora el que s’ha acordat en conferències i tractats anteriors, com per exemple la Declaració Universal dels Drets Humans, la CEDAW (Declaració sobre l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona) i la Declaració de Viena.
En aquest procés, la participació del moviment feminista i de dones en la construcció, implantació, seguiment i avaluació de la PAM ha estat significativa. A través de diferents mecanismes, les dones han contribuït de manera rellevant fent públiques les seves demandes i necessitats, denunciat violacions als seus Drets Humans, dissenyant lleis i polítiques públiques i fent propostes específiques de llenguatge que han quedat plasmades tant a la PAM com a les mesures adoptades pels governs per a la seva implantació.
El sector privat, per la seva part, té també un paper important en el camp de la salut sexual i reproductiva perquè atén habitualment les necessitats dels grups humans amb ingressos relativament alts. Les classes mitges i baixes depenen, bàsicament, dels serveis proveïts pel sector públic i les ONG. Mentre el sector públic emfatitza el binomi que comprèn el component maternoinfantil, l’atenció de la patologia (patologies del sistema reproductiu, infeccions, malalties de transmissió sexual) i, amb graus de cobertura variable, els serveis de planificació familiar, les ONG concentren els seus esforços en l’àmbit preventiu com la planificació familiar i en altres aspectes específics de la salut reproductiva i sexual, com ara la detecció precoç del càncer cervicouterí, i de promoció de la salut, dinamitzant processos que suposen un fort suport per a la informació, l’educació i la comunicació (IEC).
Són evidents els obstacles que troben les institucions de la societat civil per vincular-se amb el sector públic a causa de la pròpia debilitat institucional i a la carència de recursos financers que possibilitin desenvolupar una tasca sostinguda al llarg del temps.
A l’Estat Espanyol:
En el marc d’aquesta participació de la societat civil, la Federació de Planificació Familiar de l’Estat i l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears, com a organitzacions no governamental, tenen els següents objectius:
Incidir en la formulació de polítiques públiques que garanteixin el ple exercici d’aquests drets sense discriminacions de cap classe.
Sensibilitzar l’opinió pública i els mitjans de comunicació en la defensa i promoció d’aquests drets.
Promoure i participar en la capacitació de recursos humans sobre totes aquestes temàtiques incorporant la perspectiva de gènere d’una forma transversal en tots els àmbits.
Impulsar una manera interdisciplinària d'entendre la planificació familiar i la salut sexual, creant espais i canals de trobada, intercanvi i reflexió per debatre i aprofundir en el tema que ens ocupa.
FONTS
Fons de les Nacions Unides per a la Població (UNFPA). L’Estat de la Població Mundial 2004.
Prioritats per a l’acció: Aliança amb la societat civil.
Fòrum Objectius de Desenvolupament del Mil·leni, Propostes per a la Cimera: Declaració de Brasília, Els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni i la Salut i els Drets Sexuals i Reproductius a la Cimera 2005, 4 d’agost del 2005.
ECLAC, stnt 01. eclac. cl/.../ ELCAIRO/WebHelp/docsid/reforç de la participació de la societat civil.
Seminari Regional Unesco “ONG, govern i desenvolupament a l’Amèrica Llatina i el Carib”.
Títol de la ponència: Els drets sexuals i reproductius en el terreny de l’acció política, Montevideo, novembre 2001. |
Tornar
DRET A LA LLIBERTAT DE REUNIÓ I ASSOCIACIÓ.
